Punt i final (carta a mi mateix)

Des d’aquest moment isolat et reivindique. Ara escrius –mentisc: repeteixes paraules, les poleixes infèrtilment- i tot et sembla llunyà i impossible. El món és un vulgar teatre del tot conegut al qual has palpat massa vegades la tela deslluïda del reposabraços. Les peces que s’hi representen a la fusta corcada són molt i molt sabudes també, o això et pareix ara mateix, quan amb els llavis esquerdats ressegueixes atentament tot el que s’esdevé a l’escenari.

Ara, com tantes altres vegades, és de nit i ja no pots fer res per alterar l’udol del vianant o la tonada del record, i amb aquesta certesa no tèbia sinó candent t’edifiques en un vague plany o esperançada pregària que no acabes de perfilar. No saps si és un cant amb futur o una crònica tancada. No saps.

T’escrius a tu mateix, i quan et llegisques aquestes paraules -potser serà demà, potser d’ací a molts decennis, tants com et permeta el malmés cos- sabràs de la teua irrenunciable nocturnitat, del teu delicadíssim esforç per alletar els mots, de la insadollable por que t’amara tot el cos; sabràs de tot el que ara et consumeix les hores o les cames o les branques. T’escrius, i et llegiràs amb avidesa o amb l’esperit d’un intrèpid arqueòleg, i desenterraràs un bon dia aquestos versos, aquestes paraules, aquestes melàngies o fetus morts, o, qui sap, la fotografia primera d’alguna encara inconeguda història o vivència. Et llegiràs amb l’afany dels orfes, amb el desig de l’acompliment del prec, amb la necessària reivindicació d’u mateix, amb tota l’ànsia possible de la carn o els núvols. Et deixaràs caure a la cadira nova i metàl·lica que et suportarà els anys, miraràs el sostre –segurament blanc- i pensaràs, supose, en moltes coses. Decidiràs que et convé, ben mirat, sortir i passejar, reprendre l’oblidat hàbit del francès, i vaguejaràs per tant llarga estona als carrers infecunds de la ciutat.

 

Et

reconeixeràs

aleshores

en

qualsevol

espill

o

aparador

i somriuràs

                               com qui ha vist un vell conegut.

 

IMG_0946

(Últim poema del poemari “L’hàbit del flâner”, primer premi premi V.A. Estellés de poesia juvenil de l’Ajuntament de Burjassot 2003)

Anuncis